STEK
IntrepidusCIRC
https://intrepidus.fr/
▶DIVENDRES 25/04 - 18.30hs - ︎KONVENT - Cal Rosal
Stek transpira carrer, amb el seu soroll i fum. A través de la manipulació d’escombraries, la dansa, el teatre, els trucs, la música, l’acrobàcia, els malabars i el clown, Stek evoca amb precisió un món que podria assemblar-se a una tempesta d’estiu: refrescant i salvatge. La intenció de Stek és deixar-se travessar per un carrer que serveix tant de mare com de llar. Submergir l’espectador en un univers simple, percussiu i sensible, adaptant-se a l’espai i a la situació. Sala o carrer. Conjurar un univers que, amb la seva porositat, admeti la frescor de la improvisació: Stek és el moment present. El vincle entre quatre éssers que donen el mateix valor a tot allò que grinyola. La poesia inesgotable que sorgeix de la marginalitat, la incertesa, la família i la precarietat.
Stek parla de quatre personatges marginals que respiren un quotidià diferent, on la vida pot valer un tros de pa i la fam pot convertir desconeguts en germans en la lluita per la supervivència. Amb un univers acuradament cru, STEK és bogeria i solitud. No sempre en aquest ordre. Però abans de tot, l’alegria furiosa de viure. El plaer de no estar sol. Stek és intemporalitat i indiferència, però també el puny fred a la cara, aquí i ara. Stek parla de la vida mateixa, de la nit i el dia, sempre en aquest ordre. Dels vincles que es creen a partir del que s’ha viscut. La necessitat de tendresa. Stek parla de la màgia, brillant, fastigosa i pútrida de les escombraries que hi ha a tot arreu. De la mateixa immundícia que també és un tresor. Pantalons massa curts, abrics massa llargs. Ser massa pobre, massa brut, massa estrany, massa… No encaixar i, per tant, encaixar perfectament
----
Stek breathes the street, with its noise and smoke. Through the manipulation of garbage, dance, theater, tricks, music, acrobatics, juggling and clowning, Stek accurately evokes a world that could resemble a summer storm: refreshing and wild. Stek's intention is to let himself be carried away by a street that serves as both mother and home. Immerse the viewer in a simple, percussive and sensitive universe, adapting to the space and the situation. Room or street. Conjure up a universe that, with its porosity, admits the freshness of improvisation: Stek is the present moment. The bond between four beings who give the same value to everything that creaks. The inexhaustible poetry that arises from marginality, uncertainty, family and precariousness.
Stek talks about four marginal characters who breathe a different everyday life, where life can be worth a piece of bread and hunger can turn strangers into brothers in the fight for survival. With a carefully raw universe, STEK is madness and loneliness. Not always in that order. But above all, the furious joy of living. The pleasure of not being alone. Stek is timelessness and indifference, but also the cold fist in the face, here and now. Stek talks about life itself, about night and day, always in that order. About the bonds that are created from what has been experienced. The need for tenderness. Stek talks about the magic, shiny, disgusting and putrid of the garbage that is everywhere. About the same filth that is also a treasure. Pants too short, coats too long. Being too poor, too dirty, too strange, too… Not fitting in and, therefore, fitting in perfectly